Creativitat: La clau per a l’aprenentatge del futur

Entenem la creativitat com la capacitat d’imaginar i desenvolupar idees innovadores per resoldre problemes o crear solucions. És una habilitat transversal que juga un paper fonamental en l’educació del segle XXI, ja que permet preparar l’alumnat per afrontar els reptes d’un món en constant evolució. Tot i això, el seu desenvolupament requereix intencionalitat en la pràctica diària de l’aula. Què passaria si la convertíssim en el motor principal de l’aprenentatge?

Per il·lustrar el potencial transformador de la creativitat, imaginem un grup d’estudiants dissenyant un prototip per millorar la qualitat de l’aire al seu centre educatiu o un grup d’infants de primària dissenyant i construint un aerogenerador per transformar moviment en energia elèctrica. Aquests no són casos extraordinaris, sinó exemples reals de com l’educació pot transformar-se posant la creativitat al centre.

Com podem aconseguir-ho? En aquest article, parlem de creativitat i de com podem potenciar-la a l’aula.

Per què la creativitat és essencial en l’educació?

En un món cada cop més influït per la intel·ligència artificial (IA), la tecnologia i l’automatització, la creativitat esdevé imprescindible. Mentre que les màquines poden assumir tasques repetitives, són les idees innovadores les que transformen la societat. Això la converteix en una de les habilitats clau per preparar l’alumnat per als reptes del futur.

Els processos creatius impliquen la interacció de diverses xarxes cerebrals que treballen conjuntament. Segons la Dra. Anna Abraham, experta en neurociència de la creativitat, aquestes xarxes són:

• La xarxa de mode predeterminat: Associada amb la generació espontània d'idees i la imaginació. Per exemple, quan pensem en una història completament fictícia o deixem volar la nostra imaginació per inventar un món de fantasia.
• La xarxa executiva: Responsable d'analitzar i ajustar les idees per assegurar que es puguin portar a terme. Per exemple, aquesta xarxa ens ajuda a prendre una idea inicial, com una proposta per a un projecte, i convertir-la en un pla detallat i factible, amb objectius clars i passos concrets.
• La xarxa de rellevància: Determina quines idees són més pertinents en funció del context. Per exemple, triar quines idees aplicar quan es resol un problema concret a classe, com decidir la millor manera d'explicar un concepte difícil.

Avui sabem que la creativitat és més que un valor afegit: és una habilitat clau per al present i el futur. Amb ella, el nostre alumnat pot abordar problemes d’una manera innovadora i avançar en la transformació d'idees en realitats, tot i que aquesta capacitat sovint requereix altres competències complementàries. Com a comunitat educativa, tenim el repte d’oferir espais que fomentin i desenvolupin aquesta habilitat, convertint les aules en laboratoris d’idees i possibilitats.

Mites que frenen la creativitat a les aules

Tot i que parlem de la creativitat com una habilitat essencial, encara persisteixen idees errònies que en limiten el desenvolupament a les escoles. Al llibre “The Creative Brain: Myths and Truths”, la Dra. Anna Abraham explora alguns mites que sovint dificulten el foment d’un enfocament creatiu a l’educació. Aquests mites, encara arrelats en molts contextos educatius, representen una barrera per integrar plenament la creativitat a l’aula. Aquests mites, encara arrelats en molts contextos educatius, representen una barrera per integrar plenament la creativitat a l’aula. Aquestes són algunes de les idees preconcebudes que han estat qüestionades en nombroses ocasions, i que a poc a poc s’estan desmuntant, obrint camí cap a una visió més inclusiva de la creativitat:

• La creativitat és innata: Encara que algunes persones tenen més predisposició, la creativitat es pot desenvolupar amb pràctica i estímuls adequats.

• Només és per a les arts: La creativitat és essencial en disciplines com la tecnologia, les matemàtiques o les ciències.

• No es pot ensenyar: La creativitat es pot fomentar mitjançant metodologies actives que promoguin el pensament crític i la resolució de problemes.

La creativitat no està limitada a unes poques persones ni a cap àmbit concret. És una habilitat transversal que, amb el suport adequat, pot desenvolupar-se en qualsevol disciplina i etapa educativa. Fomentar la creativitat a l’aula implica oferir al nostre alumnat l’oportunitat d’explorar noves idees, pensar de manera innovadora i afrontar els reptes del futur amb confiança i originalitat.

Com estimular la creativitat a l’aula?

Per incorporar la creativitat a l’aula, és essencial dissenyar activitats que connectin amb els interessos i necessitats de l’alumnat, situant-lo al centre del procés d’aprenentatge. Això requereix crear oportunitats perquè l’alumnat explori, experimenti i reflexioni.

Algunes estratègies clau inclouen:

• Projectes interdisciplinaris: En aquests, l’alumnat pot proposar solucions a problemes reals, combinant coneixements de diferents disciplines.

• Espais de co-creació: Zones pensades per fomentar el treball conjunt, on les idees es desenvolupen de manera col·laborativa.

• Metodologies basades en reptes: Activitats que conviden a aplicar els coneixements d’una manera pràctica i innovadora, resolent situacions reals.

Sir Ken Robinson, en el seu llibre “Escuelas creativas: La revolución que está transformando la educación”, destaca la importància d’ajudar cada estudiant a trobar la seva veu única. Això es pot aconseguir adaptant les metodologies a les necessitats i talents individuals. Robinson proposa diverses estratègies per fomentar la creativitat a les aules:

1. Personalització de l'aprenentatge: Dissenyar entorns educatius que valorin la diversitat d’interessos i habilitats, motivant l’alumnat a participar de manera activa.

2. Currículum interdisciplinari: Incorporar projectes que combinin disciplines com la ciència, l’art i la tecnologia, emulant la complexitat del món real.

3. Entorns d’aprenentatge flexibles: Crear espais on l’alumnat pugui provar, equivocar-se i aprendre dels errors, tot fomentant la col·laboració com a motor de la innovació.

4. Avaluació formativa: Utilitzar eines com rúbriques o dianes d’avaluació que valorin el procés d’aprenentatge, més enllà del resultat final.

Aquestes estratègies no només potencien la creativitat, sinó que també transformen l’aula en un espai on l’alumnat pot desenvolupar el seu potencial únic, alhora que s’enriqueixen els processos d’aprenentatge.

Exemples pràctics segons l’etapa educativa

La creativitat es pot treballar a qualsevol etapa educativa, sempre adaptant les propostes a les necessitats i característiques de l’alumnat. Seguint la línia de Sir Ken Robinson, podem dissenyar activitats que posin en valor la imaginació, la reflexió i la col·laboració com a elements centrals del procés d’aprenentatge. A continuació, es presenten algunes idees pràctiques per promoure experiències significatives a l’aula, per a diferents etapes educatives:

Educació Infantil: Despertant la curiositat

• Oferir material inespecífic: Partint del joc simbòlic com a estratègia fonamental d’aquesta etapa, podem oferir materials com teles, blocs de construcció, objectes quotidians o reciclats, sense donar consignes específiques. Aquests materials permeten als infants inventar històries, explorar situacions imaginàries i desenvolupar el joc de rols, promovent la creativitat i l’expressió oral.

• Explicar contes: La literatura té un paper clau en l’etapa d’educació infantil i ens permet convidar els infants a imaginar com podria continuar una història, proposant les seves pròpies idees o solucions. A més, promou l'expressió oral, el pensament divergent i la col·laboració si es treballa en grup.

Educació Primària: Exploració i creativitat aplicada

• Dinàmica de relacions forçades: Plantegem la combinació de dos elements sense connexió aparent per generar idees noves, estimulant la creativitat i la capacitat de trobar solucions innovadores.

• Rutines de pensament: Les rutines de pensament són eines senzilles i repetitives que ajuden l'alumnat a estructurar la seva manera de reflexionar. Aquestes estratègies permeten explorar idees des de diferents perspectives, generar preguntes i connectar conceptes de manera innovadora.

Educació Secundària: Creativitat i pensament crític

• Espais de debat: Reflexionar en grup sobre qüestions d’actualitat, com l’impacte de les xarxes socials en la salut mental o el canvi climàtic. L’alumnat pot analitzar diferents punts de vista, plantejar solucions i argumentar idees en un debat estructurat, fomentant l’escolta activa i el pensament crític.

• Mètode SCAMPER: Animar l'alumnat a modificar objectes o idees existents mitjançant les accions de Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Proposar altres usos, Eliminar i Reorganitzar, fomentant així la innovació.

Batxillerat: Creativitat enfocada a la innovació

• Connectar amb les arts plàstiques: Proposar solucions als reptes des del dibuix o esbossos ràpids de les seves idees per visualitzar-les i desenvolupar-les millor, seguint la coneguda “Tècnica Da Vinci”.

• Metodologies basades en reptes reals: Buscar aliances amb l’entorn proper del centre és una bona estratègia per donar a l’alumnat la possibilitat de presentar solucions a reptes reals. Aportant, a més, valor a la comunitat i entorn proper.

Aquestes activitats no només permeten a l’alumnat desenvolupar habilitats com el pensament crític i la resolució de problemes, sinó que també converteixen l’aula en un espai viu i creatiu. És aquí on la creativitat connecta amb el món real i ajuda cada estudiant a descobrir i potenciar el seu talent únic.

El programa educatiu SHERPA: Creativitat en acció

La creativitat troba el seu màxim potencial quan s’integra en contextos significatius, i com mencionàvem més amunt, l’aprenentatge basat en reptes és una de les metodologies més efectives per aconseguir-ho. Al programa educatiu SHERPA, moltes de les situacions d’aprenentatge fan ús d’aquesta metodologia per fomentar el desenvolupament de competències clau, connectant les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques) amb la resolució de problemes reals.

A través d’aquest enfocament, l’alumnat participa en activitats com les següents, que posen en joc la creativitat i el pensament crític en escenaris pràctics i significatius:

• Educació Infantil: Escolta, imagina i crea
  L’alumnat utilitza el robot Tale-Bot per crear i narrar històries, integrant conceptes bàsics de programació sense pantalles. Aquesta activitat promou el pensament seqüencial, la resolució de problemes i el treball en equip en un context lúdic i participatiu​.

  
  

• Educació Primària: Figures geomètriques amb el robot pintor
  Els infants programen el robot Finch per crear obres artístiques inspirades en Kandinsky, tot explorant conceptes de geometria i seqüenciació. Finalment, organitzen una exposició a l’escola, convertint-se en comissaris d’art​.

  
  

• Educació Secundària: Com poden les estructures resistir i adaptar-se a la força de la natura?
  Els i les estudiants treballen en equips per dissenyar i construir estructures resistents a terratrèmols. A més, utilitzant diferents materials, analitzen l’eficiència estructural i responen a un encàrrec fictici de l’ajuntament del seu municipi per construir un pont​.

  
  

• Batxillerat: Descobreix el món del disseny i la programació de videojocs
  L’alumnat desenvolupa dos videojocs amb l’entorn professional Godot: un d’estil memory, dissenyat des de zero, i un projecte arcade inspirat en Flappy Birds. Aprenen programació amb GDScript i exploren l’impacte cultural dels videojocs des d’una perspectiva crítica i creativa​ tot fent una anàlisi de la presència dels rols i estereotips de gènere al món dels videojocs.

  
  

Amb recursos com els que hem compartit i programes educatius com SHERPA, podem construir metodologies que desenvolupin el pensament crític, la col·laboració i la innovació, assegurant que cada alumne pugui desenvolupar les seves habilitats i potencial en funció de les seves necessitats i interessos.

Posar la creativitat al centre no només transforma les experiències d’aprenentatge, sinó que també contribueix a formar ciutadans capaços de construir una societat més diversa, sostenible i innovadora. A make+learn, sabem que incorporar-la al sistema educatiu pot ser un repte, però també una oportunitat per crear experiències d’aprenentatge significatives.

Tenim el privilegi i la responsabilitat de posar la creativitat al centre de l’aprenentatge. Si vols impulsar aquest canvi, compta amb nosaltres per fer-ho possible.

Equip make+learn

Si vols continuar explorant com potenciar la creativitat a l’aula, hem preparat una selecció de llibres i vídeos que poden inspirar-te i ajudar-te a posar en pràctica noves metodologies. Aquest recull ofereix idees clares i pràctiques per fer de la creativitat el motor principal del teu ensenyament.

Llibres de referència:

• Ken Robinson: Escuelas creativas: La revolución que está transformando la educación (2015).

• Anna Abraham: The Creative Brain: Myths and Mechanisms (2018).

• John Cleese: La creatividad. Una breve y alegre guía (2020).

• Eduard Punset: El viaje a la creatividad (2013).

• Bill Lucas i Ellen Spencer: Teaching Creative Thinking: Developing Learners Who Generate Ideas and Can Think Critically (2017).

• Gianni Rodari: Escuela de Fantasia (2017).

Vídeos inspiradors:

• Sir Ken Robinson: Do schools kill creativity?
  Una de les TED Talk més vistes, on Robinson defensa que el sistema educatiu ha de posar la creativitat al centre.

• Sir Ken Robinson: Bring on the learning revolution!
  Una crida a revolucionar l’aprenentatge mitjançant la personalització i el foment del talent únic de cada alumne.

• Dra. Anna Abraham: Myths and Truths of the Creative Brain
  Una entrevista on la Dra. Abraham desmenteix idees errònies sobre la creativitat i explora com es manifesta en el cervell.

• Dra. Anna Abraham: The Neuroscience of Creativity
  Una conversa sobre els mecanismes que sustenten la creativitat i la seva importància en el desenvolupament humà.

• Angélica Sátiro: Com despertar la creativitat
  Angélica Sátiro comparteix tècniques per fomentar el pensament creatiu tant a l’aula com a casa, destacant la importància de crear entorns que estimulin la imaginació dels infants.