Aplicació pràctica de l’aprenentatge cooperatiu: casos d’èxit en STEAM i el programa SHERPA

Un docent i dos estudiants de batxillerat examinen i discuteixen el Projecte Màquina classificadora de SHERPA a classe, il·lustrant l'aplicació pràctica de l'aprenentatge cooperatiu en STEAM.

La LOMLOE ha donat una nova perspectiva a l’educació, actualitzant el currículum amb un clar enfocament cap a la formació de persones competents, capaces d’afrontar els desafiaments del món real.

En publicacions anteriors hem parlat de la nova Llei d’Educació, la LOMLOE, i alguns dels aspectes que introdueix: les Situacions d’Aprenentatge.

Avui, en aquest article ens centrem en com integrar l’aprenentatge cooperatiu en aquest nou enfocament educatiu.

Què és l’aprenentatge cooperatiu?

L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que posa èmfasi en la col·laboració i la interacció entre l’alumnat per aconseguir objectius comuns. Aquest enfocament es basa en la idea que l’aprenentatge és més efectiu quan es realitza de manera col·lectiva, on cada participant contribueix amb les seves habilitats i coneixements únics. En aquest model, el rol del professorat és el de guia i facilitador, que proporciona suport i recursos perquè els grups treballin junts de manera efectiva.

En l’aprenentatge cooperatiu, l’alumnat és responsable tant del seu propi aprenentatge com del d’aquells que els envolten. Aquest enfocament no només promou habilitats com la comunicació, el treball en equip, la resolució de problemes i la presa de decisions, sinó que també contribueix al desenvolupament de qualitats interpersonals com l’empatia, el respecte i el compromís. Implementar expectatives clares, definir rols específics, promoure la comunicació i incorporar mecanismes d’avaluació entre iguals són estratègies clau per reforçar la responsabilitat compartida en aquest context.

Aquesta metodologia s’adapta bé a diferents àmbits i etapes educatives, sent especialment efectiva en àrees com les ciències, la tecnologia, l’enginyeria, l’art, i les matemàtiques (STEAM). 

L’aprenentatge cooperatiu va més enllà d’assignar una tasca a un grup i observar el que succeeix. Implementar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula implica crear situacions d’aprenentatge en què l’alumnat pugui treballar junt de manera significativa, aportant la seva pròpia perspectiva i les seves habilitats en una tasca comuna.

En aquest procés, la formació d’equips heterogenis és fonamental, assegurant que les persones que el conformen col·laborin des de diverses perspectives i nivells de coneixement. Així, l’organització de l’aula i la distribució de rols es converteixen en aspectes clau per fomentar la participació activa i la responsabilitat compartida dins de cada grup. 

Alhora, conèixer i implementar diferents estructures i tècniques de treball cooperatiu que s’adeqüin a les necessitats específiques de l’aula i l’objectiu educatiu és clau per crear un entorn on la col·laboració sigui no només possible sinó també natural i motivadora.

Quins són els beneficis de l’aprenentatge cooperatiu?

L’aplicació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula porta diversos beneficis tant per a l’alumnat com per al professorat. Entre aquests, avui volem destacar:

  • Millora de les habilitats socials i emocionals: L’alumnat desenvolupa empatia, respecte, i la capacitat de treballar amb persones de diferents contextos i opinions.
  • Foment de la responsabilitat i l’autonomia: En prendre un rol actiu en el seu propi procés d’aprenentatge, l’alumnat aprèn a ser més autònom i responsable.
  • Desenvolupament de competències de resolució de problemes i pensament crític: L’aprenentatge cooperatiu desafia al grup a pensar de manera crítica i a trobar solucions creatives conjuntament.
  • Millora del rendiment acadèmic: La col·laboració i la discussió enriqueixen l’enteniment dels continguts, portant a una millor retenció de la informació i a resultats acadèmics superiors.
  • Preparació per al futur laboral: Les habilitats apreses són altament valorades en molts àmbits professionals, preparant a l’alumnat per a un futur en un món cada vegada més col·laboratiu i interconnectat.

Aquests beneficis mostren com l’aprenentatge cooperatiu no només enriqueix el procés educatiu sinó que també prepara l’alumnat per a desafiaments reals en el seu futur acadèmic i professional.

Com integrar l’aprenentatge cooperatiu en les disciplines STEAM? 

L’aprenentatge cooperatiu en el context dels projectes STEAM pot ser extremadament enriquidor. Aquests projectes requereixen una combinació de pensament crític, creativitat, i col·laboració, fent-los ideals per l’aplicació d’aquesta metodologia.

A Make&Learn, pensem i dissenyem cada una de les situacions d’aprenentatge del programa educatiu SHERPA posant l’accent en l’aprenentatge significatiu i tenint molt present la importància de l’aprenentatge cooperatiu.

Grup d'experts en material didàctic STEAM col·laborant en una sessió de planificació educativa al voltant d'una taula amb ordinadors portàtils i materials didàctics, exemplificant l'aprenentatge cooperatiu en acció.

Fotografia de part de l’equip de continguts de Make&Learn (Inés, Marc i Anna)

Cada situació d’aprenentatge, com ja vam destacar en publicacions anteriors, està organitzada en format repte. Aquest convida l’alumnat a pensar, participar i resoldre una problemàtica real concreta. 

A SHERPA trobem una gran varietat de propostes per fomentar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Per exemple, en els Projectes STEAM, com ara el Cicle de l’aigua i la Qualitat de l’aire, oferim a l’alumnat de primària i secundària l’oportunitat de participar en estructures cooperatives, com ara “Llapis al centre” o “1-2-4”.  A partir d’aquestes dinàmiques, fomentem la construcció col·lectiva de coneixement. 

Amb Llapis al centre”, l’alumnat col·labora compartint les seves idees i coneixements al voltant d’un tema central, mentre que amb la dinàmica “1-2-4”, es promou la reflexió i l’elaboració conjunta de respostes a preguntes específiques. Aquestes estructures cooperatives afavoreixen la participació activa de tots els i les membres del grup i contribueixen a un aprenentatge més ric i compartit.

En una altra situació d’aprenentatge pensada per a la matèria de Tecnologia i digitalització de l’ESO on abordem les estructures i els esforços mecànics hi trobem un altre exemple d’aprenentatge cooperatiu. Es planteja als estudiants un encàrrec inspirat en una situació real: l’Ajuntament del municipi ha llançat una convocatòria per a la participació d’enginyers i arquitectes locals en la construcció d’un pont, considerada una de les obres més rellevants de la comarca. Per abordar el repte, l’alumnat explora conceptes com la força, l’esforç mecànic i les estructures mitjançant metodologies actives que inclouen treball cooperatiu, pràctic i manipulatiu. Alhora que desenvolupen competències com la resolució de problemes, el pensament crític i la presa de decisions. Després, quan han comprès els fonaments essencials, l’alumnat organitzat en grups heterogenis planifica i dissenya la construcció d’un pont.

Mans de l'alumnat treballant juntes per construir un model de pont amb materials d'enginyeria a l'aula, exemplificant l'aprenentatge cooperatiu i aplicat en ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.

Fotografia a Escola Pia Granollers d’alumnat construint un pont de forma col·laborativa

També per a l’ESO, en una situació d’aprenentatge del programa educatiu SHERPA, treballem el motor elèctric i el motor de combustió. Per fer-ho, plantegem un debat a l’aula sobre els vehicles elèctrics i els de combustió interna mitjançant la dinàmica cooperativa de “La peixera”. Aquesta fomenta la presa de decisions i l’expressió d’opinions en grup de manera estructurada, utilitzant una metodologia participativa. Aquest format facilita la discussió grupal, estimulant l’interès i la participació de l’alumnat a través del treball en grups heterogenis i reduïts, una dinàmica especialment útil per organitzar debats i discussions amb coherència, sentit i ordre.

Com a darrer exemple, a l’optativa de programació de Batxillerat, presentem l’estructura cooperativa “Flor de loto”. Aquesta dinàmica és emprada per activar la creativitat i generar idees sobre un tema específic. En aquesta situació d’aprenentatge, l’alumnat no només aprèn llenguatge de programació JavaScript, sinó que també explora l’entorn Google Apps Script per desenvolupar una eina de suport per a la realització del Treball de Recerca (TdR) de Batxillerat, permetent així l’automatització de diverses tasques del procés. La dinàmica cooperativa “Flor de loto” es converteix en un recurs clau per estimular la participació activa i la generació d’idees creatives en aquest context d’aprenentatge.

Aquests són només alguns exemples que permeten l’aplicació de coneixements teòrics en un entorn pràctic i que alhora fomenten el treball en equip, la comunicació, i l’autonomia, proporcionant a l’alumnat una experiència educativa completa i significativa.

A més, a SHERPA també tenim present que la reflexió i avaluació són components clau en l’aprenentatge cooperatiu. Aquest procés permet a l’alumnat i al professorat valorar l’efectivitat de les estratègies utilitzades i d’identificar àrees de millora. Per això, algunes de les estratègies que incloem són:

  • Diàlegs reflexius: Sessions on el grup discuteix el procés d’aprenentatge, compartint percepcions i experiències.
  • Autoavaluació i coavaluació: Instruments que fomenten la consciència de l’aprenentatge propi i el dels companys i companyes, ajudant a reconèixer les fortaleses i les debilitats.
  • Registres d’aprenentatge: Activitats que comporten la realització de diaris o portfolis on l’alumnat reflexiona sobre el seu progrés i l’aplicació de les habilitats adquirides.

Aquestes pràctiques no només ajuden a millorar les metodologies educatives i l’aprenentatge cooperatiu, sinó que també promouen un aprenentatge més profund i conscient.

En resum, l’aprenentatge cooperatiu emergeix com una oportunitat única per enriquir l’experiència educativa. A través d’aquest enfocament, el professorat pot crear situacions d’aprenentatge amb dinàmiques que contribueixen a desenvolupar habilitats essencials per a la vida. 

Per continuar explorant com transformar l’experiència educativa, et convidem a descobrir més sobre SHERPA a través de la nostra web i a explorar les situacions d’aprenentatge que oferim.

Equip M&L

 

Referències

Chis, O. (2022). Using Lotus Blossom Strategy in Geography. Romanian Review of Geographical Education, 11(1), 21-39.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació. (2019) Aprenentatge cooperatiu. Mesures i suports universals en el centre educatiu: Orientacions per als centres en la planificació de mesures i suports universals. Disponible en línia: https://documents.espai.educacio.gencat.cat/documents_publics/Centres/Mesures_suports_universals/3_aprenentatge_cooperatiu.pdf

Pujolàs i J.R. Lago (Coords.) (2011). Programa CA/AC per ensenyar a aprendre en equip. Universitat de Vic. Disponible en línia: https://cife-ei-caac.com/wp-content/uploads/2015/06/APRENENTATGE-COOPERATIU.pdf

Un docent i dos estudiants de batxillerat examinen i discuteixen el Projecte Màquina classificadora de SHERPA a classe, il·lustrant l'aplicació pràctica de l'aprenentatge cooperatiu en STEAM.
Obrir xat
1
En què et podem ajudar?
Hola, en què et podem ajudar? :)