Innovar en educació: un projecte per a l’ESO que has de conèixer

Pregunta 1. Quin és el nom del projecte o com l’anomeneu?
Projecte Positiu/negatiu

Pregunta 2. Quins objectius perseguies amb aquest projecte? Quins continguts volies treballar?
Aquest projecte pretén entrenar l’ull en la percepció de l’espai negatiu, i permet ser conscient amb major precisió de la mida, la distància i la relació entre els diferents elements de la composició. Mitjançant aquesta nova mirada obrim noves possibilitats de creació.

A nivell de continguts, es treballa sobretot el comportament perceptiu i els elements d’una composició bidimensional. A més s’utilitza una tècnica artística com el dibuix a tinta i la transformació a suport digital (imatge vectorial).

Pregunta 3. Quines competències i habilitats creus que ha desenvolupat l’alumnat amb el projecte?
Sobretot les competències que fan referència a compondre i desenvolupar creacions artístiques utilitzant eines i tècniques variades i amb un grau d’autonomia important (C5 i C7).

També m’agradaria pensar que el fet de variar la tècnica d’expressió els ha generat una experiència enriquidora (C9).

Pregunta 4. Ens expliques breument el projecte i els aspectes més importants d’aquest, així com el procediment que heu seguit?
En una composició podem distingir l’espai positiu de l’espai negatiu. L’espai positiu fa referència a allò que omple els elements principals d’una imatge, mentre que l’espai negatiu assenyala el buit que els envolta i els conté. Dins de qualsevol composició, l’espai positiu pot estar delimitat per elements que funcionen com a figures i l’espai negatiu per zones complementàries que funcionen com a fons.

Aquesta proposta pretén replantejar la manera d’enfocar el procés de creació d’una composició, donant importància tant a la forma com el fons. Així, a partir d’unes premisses molt bàsiques, vaig demanar a l’alumnat que generés una composició on sortís el seu nom i que potenciés aquest joc d’espai positiu i negatiu. Per emfatitzar més aquest fet, l’obra final seria a fusta i tallada en làser.

Pregunta 5. Com ha rebut i ha viscut l’alumnat aquest projecte?
Primer de tot els va sobtar la utilització del tall làser com a recurs artístic. I després, trencar la manera com es perceben les imatges els va suposar un repte, ja que els costava veure que hi havia parts de la composició que serien buides.

Finalment crec que tampoc s’imaginaven com quedaria l’obra final (de fet, jo també estava a l’expectativa).

Pregunta 6. Si el teu alumnat es quedés amb una única cosa de les que intentes transmetre, quina creus que seria? O quina t’agradaria que fos?
Que no tots hem de buscar el mateix i obtenir un sol resultat. Que és important tenir una mirada singular del món que ens envolta.

Pregunta 7. I per últim, que segurament ens ajuda a comprendre millor la teva manera de fer a l’aula, quina és la teva idea d’educació i com entens l’aprenentatge?
Per a mi és fonamental desenvolupar projectes que donin la possibilitat de transferir els coneixements i que permetin crear propostes personals. Crec que és molt necessari potenciar la creació, ja que així traslladem la iniciativa al nostre alumnat.