La diana d’avaluació: una manera diferent d’autoavaluar-nos
A make+learn, reconeixem que l’educació és un viatge de descobriment i millora constant. Per això, apostem per una avaluació contínua i compartida, on cada estudiant participa activament en el seu propi procés d’avaluació.
A través de diversos instruments, com rúbriques, escales, dianes d’avaluació, i més, aconseguim que l’avaluació sigui una experiència formativa i formadora. Així, l’alumnat coneix des d’un inici els instruments i criteris amb els quals serà avaluat, i té l’oportunitat de reflexionar sobre el seu aprenentatge utilitzant aquests mateixos instruments.
Com creus que aquest enfocament pot influir en la teva manera d’aprendre i d’ensenyar?
L’autoavaluació, un procés clau en educació
Ja fa un temps que l’avaluació està integrada en tot el procés educatiu des de diferents perspectives i amb diferents finalitats. Una d’elles és l’autoavaluació.
L’autoavaluació és un procés que permet a l’alumnat involucrar-se en el seu procés d’aprenentatge, reconèixer i valorar les seves debilitats i fortaleses, facilitant així un exercici de reflexió crítica sobre aquestes. A més, també permet que el professorat acabi de conèixer al seu alumnat i pugui ajustar alguns elements per tal de millorar el seu aprenentatge i la seva tasca com a docent.
Per poder desenvolupar l’autoavaluació existeixen diferents eines i instruments, com les rúbriques, els qüestionaris, les escales de valoració o, la diana d’avaluació, la protagonista d’aquest article de blog.
La diana d’avaluació
La diana d’avaluació és un instrument molt senzill i visual, amb una representació gràfica, que promou que l’alumnat sigui el protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, ja que s’avaluen ells i elles mateixes. A més, és una eina que, en ser tan visual, ens mostra de manera gràfica i immediata quines són les debilitats i fortaleses del nostre alumnat segons el seu punt de vista.
En ser una eina d’autoavaluació és essencial que l’alumnat se situï en el centre de la seva formació, fent-lo conscient del seu aprenentatge i promovent la seva participació i autonomia en tot el seu procés. A més, pot ser el detonant per a l’aprenentatge autoregulat de l’alumnat, capacitant-lo en l’assignació dels seus recursos i esforços educatius d’una manera eficient segons els resultats que es mostren a la diana.
D’altra banda, la diana d’avaluació també permet al professorat veure si la seva metodologia, estratègia i contingut són adequats. Això s’aconsegueix observant les necessitats de l’alumnat en temps real, veient com desenvolupen les tasques, rebent feedback dels grups, comparant els resultats amb els estàndards educatius, revisant les expectatives respecte a la realitat i reflexionant sobre la pròpia pràctica docent. Un procés que li permet ajustar les seves accions i optimitzar l’aprenentatge, aplicant canvis tant generals com específics segons sigui necessari.
Elements que formen part de la diana d’avaluació
La diana d’avaluació és una eina molt completa i a la vegada molt senzilla de realitzar. Com el seu nom indica, té forma de diana. Es realitza amb cercles concèntrics, de dins cap enfora, que marcaran el nivell d’aprenentatge assolit per l’alumnat. Normalment, se’n posen 4 o 5 i se situen amb la valoració més baixa al centre (sovint s’indica amb un “res”) fins a la valoració més elevada (indicada normalment amb un “perfecte” o excel·lent, depèn de l’escala amb la qual s’avaluï).
Un cop es tenen aquests cercles, l’altre element important són els criteris, és a dir, tot allò que es vol avaluar. Aquests es col·loquen en línies rectes i, segons la quantitat de criteris que es vulgui avaluar, n’hi haurà més o menys, quedant una diana més o menys plena. S’aconsella que no s’estableixin més de 4 o 6 per tal que no es vegi gaire plena i deixi de ser una eina visual. Els criteris es representen amb línies rectes que sobresurten dels centres. Primer es realitza una línia vertical al mig, una altra d’horitzontal, simulant una creu; i, si hi ha més de quatre criteris a avaluar, s’afegeixen de manera diagonal, passant totes pel centre de la diana i posicionant-les amb la mateixa distància.
El darrer element clau en aquesta eina són els punts. Els punts són allò que marcarà l’alumnat i que indiquen el grau de valoració que es fa en aquest criteri. Així, com més propers al centre estiguin els punts, més necessitat de millora tindrà l’alumnat.
Com implementar pas a pas la diana d’avaluació
Per a fer la diana d’avaluació, es recomana seguir cinc passos essencials que ajuden a estructurar el procés:
- Pas 1. Identificar l’element a valorar. La identificació es fa en funció dels objectius d’aprenentatge establerts i les necessitats del grup. Per exemple: temes, conceptes, emocions, etc.
- Pas 2. Definir el nombre de criteris a valorar. Com s’ha dit abans, el nombre de criteris ha d’estar entre 4 o 6, per tal que sigui efectiva la seva visualització; però, a més, s’han de definir.
- Pas 3. Definir l’escala de valoració. El professorat pot definir l’escala de valoració en funció de les seves necessitats o particularitats. Aquesta pot ser amb números, en percentatges, per colors, etc.
- Pas 4. Definir el moment d’ús en la seqüència didàctica. Cal decidir quan es fa ús d’aquesta, si en el diagnòstic previ, durant el procés per fer un control específic o en l’avaluació final. A més, es pot decidir si es realitza de manera individual, en parelles, en grups o en conjunt.
- Pas 5. Definir si és en modalitat digital o en paper. Sigui el format que sigui, sempre ha de ser visual i, en la mesura que sigui possible, l’alumnat pot acabar de dissenyar-la incloent colors, unint els punts, etc.
La diana d’avaluació a SHERPA
En el context del Programa Educatiu SHERPA, la diana d’avaluació s’utilitza com una eina essencial per a l’autoavaluació i la coavaluació en alguns projectes. Aquest instrument, atractiu i funcional, permet que l’alumnat participi tant en l’autoavaluació com en la coavaluació. Doncs, l’alumnat té l’oportunitat de reflexionar sobre els seus aprenentatges i sobre els dels seus companys d’equip, discutint i valorant col·lectivament amb criteris clarament definits.
Un exemple concret de SHERPA on s’utilitza aquest instrument d’avaluació és el Projecte STEAM Disparats. En aquest, on l’alumnat explora les lleis de Newton construint i programant un coet propulsat per aire i aigua que recull dades de vol mitjançant la placa micro:bit, s’utilitza la diana per avaluar el treball cooperatiu. Amb una escala de l’1 al 4, l’alumnat va marcant les seves valoracions, connectant posteriorment aquestes marques per formar un polígon que visualitza clarament la valoració general del treball en grup.
Aquesta metodologia no sols promou la participació activa i la reflexió crítica entre l’alumnat, sinó que també permet als docents veure de manera immediata els resultats de l’avaluació per ajustar les estratègies pedagògiques de manera precisa. Gràcies a aquesta eina, podem adaptar l’ensenyament per respondre millor a les necessitats de l’alumnat, fomentant un aprenentatge més profund i eficaç. Alhora, l’ús regulador d’aquesta tipologia d’instruments d’avaluació, empodera l’alumnat, permetent-los prendre decisions informades sobre el seu propi aprenentatge i promoure la millora contínua basada en una reflexió profunda sobre el treball d’equip i les iniciatives de millora.
La diana d’avaluació és més que un instrument. És una invitació perquè l’alumnat es converteixi en el protagonista del seu aprenentatge, explorant les seves fortaleses i àrees de millora de manera visual i interactiva. Creus que podria enriquir la teva pràctica docent? Si no has implementat mai una diana d’avaluació a la teva aula, contacta amb nosaltres i el nostre equip t’assessorà perquè descobreixis com revolucionar l’avaluació del teu alumnat!
Equip make+learn
